20 de abril de 2011

el palau i els jardins de versalles (objecte de la pintura de Jean Cotelle)


EL PALAU I ELS JARDINS DE VERSALLES

Nom: Palau de Versalles
Autor: Hardouin- Mansart, Jules (1648-1708)
Cronologia: 1677 – 1710
Localització: Versalles (França).
Materials: pedra, marbre i miralls.
Dimensions: 600 metres de llarg.

El palau de Versalles té dues façanes; la principal ( a la banda que dóna al centre urbà, i l’altra, molt espectacular, que s’obre al jardí (orientat a l’oest). El conjunt de façanes és clàssic, sobri i majestuós, amb una marcada harmonia en els elements que el formen.
L’edifici manté l’estructura inicial dividida en tres cossos, malgrat les ampliacions que es van fer posteriorment: la part inferior, el cos; dotat de pilastres, i columnes jòniques gegantines que emmarquen els immensos finestrals, i el cim; un àtic coronat per trofeus.
L’habitació del rei estava situada al centre del palau, a partir d’aquí s’estructuraven els recintes d'acord amb el seu "recorregut diari".
Tot i que a primer cop d’ull ens pot semblar que predomina l’horitzontalitat, podem observar com el sistema d’entrants i sortints compensen aquesta condició aportant ritme i moviment a la construcció.
El palau de Versalles actua com a separació entre el món urbà i la natura, formada pels grans jardins.
Aquests jardins formen un atractiu tant important com el propi palau. La seva estructura és pràcticament geomètrica; es troba disposat a banda i banda d’un eix longitudinal  central que s’allarga donant sensació d’infinitud. El palau està tant integrat en el paisatge que es subordina a aquest eix i es converteix en el final dels jardins.
El palau de Versalles va representar una nova concepció d’urbanisme, ja que està en contacte amb la natura i no entén els espais que el formen com palau i jardins sinó com una unitat, cadascuna de les parts es complementa amb l’altra. 













UNA MICA D'HISTÒRIA...

Lluís XIII va manar edificar el palau en 1661 per tal que fos el seu palau de caça. Per aleshores les dos ales laterals encara no existien fins l'arribada de Lluís XIV al poder.
En 1668, Lluis XIV decideix traslladar la seva cort definitivament a Versalles, ja que no es troba satisfet amb cap altre Palau, incapaços de manifestar la seva grandesa i esplendorositat. Fou el màxim exponent de l'absolutisme (fins i tot va implicar tota Europa en aquest tipus de sistema governamental)  i a qui tothom anomenava "El rei Sol". Aquesta configuració de divinitat arribava fins a tal punt ja que se'l comparava amb el mateix astre solar, la seva jornada transcorria de manera paral·lela a la trajectòria del Sol.

Durant el posterior mandat de Lluis XV es va construir la capella reial.

Va ser durant el regnat de Lluis XVI, i degut a la Revolució Francesa que el Palau de Versalles va deixar de ser un lloc de residència de la monarquia Francesa. En 1789 el palau va caure a mans del poble com a conseqüència del sistema absolutisme implantat a França, obligant al rei i a la seva familia a traslladar-se a Paris.

Des de 1792, després que el Palau fos completament saquejat, no hi ha habitat ningú més, només fos utilitzat de forma eventual, o anecdòtica en algunes etapes de la historia, com per exemple quan va servir de caserna de l'exercit Prussià en 1870 durant el setge de París, o com quan va servir de lloc de reunió del Congrés del Parlament, després de la tercera República. 





No hay comentarios:

Publicar un comentario